Interpretació de l’espai públic

El segon criteri és la interpretació de l’espai públic. S’ha de tenir una lectura clara del conjunt del teixit, ja que els espais lliures, el sistema viari i els equipaments estructuren els nuclis. Per tant, les intervencions en a l’espai públic han de vetllar per la coherència dels diferents elements estructurals i morfològics que el componen. Una visió de conjunt requereix d’una especial atenció a l’espai públic i a les façanes.

Aquest criteri comporta la regulació dels serveis urbanístics  i  el paisatge urbà. Caldrà establir  pautes de paisatge per a tots els elements que incideixen en l’espai públic, tant si pertanyen a l’àmbit públic com al privat, on s’haurà de vetllar especialment per la integració, harmonia de les textures dels paviments, el cromatisme de les façanes, el mobiliari urbà, els rètols, el tipus d’enllumenat, etc. Cal regular també la implantació de serveis urbanístics per part de les companyies de serveis, procurant que siguin ocults i no distorsionin la composició de les façanes.