Objecte de l’ordenació dels teixits històrics
L’arquitectura tradicional i els nuclis antics del nostre país són un dels trets definidors de la identitat dels municipis catalans. Les comarques de muntanya, les planes de l’interior i les terres costaneres tenen com a element definidor de la seva identitat territorial i paisatgística les tipologies arquitectòniques tradicionals.
Quan es redacten plans urbanístics cal dur a terme estudis complementaris per a concretar on es pot actuar. És aconsellable realitzar dictàmens geològics, per analitzar els perills d’esfondraments, allaus, inundabilitat, etc.; estudis ambientals, per conèixer la localització dels aqüífers, els espais protegits, els espais connectors…; estudis d’agronomia, per identificar els sòls d’alt valor agrícola; i altres estudis urbanístics, per ubicar els llocs de patrimoni arqueòlogic, patrimoni rural, etc.
En canvi, els nuclis històrics en general, no requereixen d’aquests estudis ja que el seu emplaçament reuneix les característiques i el saber fer dels nostres avantpassats que situaven el nucli en llocs ben orientats, on no hi havia riscos geològics i en zones no aptes pel cultiu, per tal de maximitzar l’aprofitament dels sòls.
Per tant, els teixits històrics han de ser especialment considerats en l’ordenació del territori per tal de conservar-ne la identitat, i mantenir-ne els valors tradicionals. Aquesta preservació s’integra en una idea global de municipi, on cal impulsar les mesures necessàries per tal d’incentivar-ne les activitats i usos que li són idonis , i així, mantenir vius i ocupats els teixits històrics.
La legislació vigent a Catalunya estableix com a determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) la conservació, rehabilitació, reurbanització, regeneració o transformació dels teixits urbans existents.
Ha de fer les reserves necessàries per a sistemes urbanístics, assignar els usos, regular els paràmetres i criteris formals i de composició, definir els valors que han de ser protegits, així com la definició dels paràmetres del subsòl, segons el que està establert en els articles 58.2 i 59 del TRLUC, i els article 65.1.d i 65.1.f del RLUC.
Així doncs, seguint els preceptes legals el POUM ha de definir les pautes de conservació dels teixits històrics per tal de mantenir-ne les característiques tipològiques i d’entorn.