La coberta de teula sobre llates i rajols és molt freqüent en tota la nostra tradició arquitectònica tant en Cases de Pagès com en Cases de Poble, inclús en Cases de Veïns en zones més urbanes, i en els darrers temps també s’ha utilitzat molt en edificacions auxiliars com els porxos.

Són cobertes amb estructura de fusta, bigues i llates, més o menys escairades amb rajols de llata a llata o ceràmica cuita. Aquestes peces de ceràmica abans de col·locar-se a vegades s’emblanquinaven amb calç o inclús s’hi feien dibuixos com els populars triangles emblanquinats.

Al damunt es disposen les teules de coberta preses amb morter pobre sovint només als ràfecs i careners. Aquest sistema permet petits moviments a les teules ocasionats pels forts canvis de temperatura a que estan sotmeses. En una coberta massa rígida, les tensions degudes els salts tèrmics poden provocar que les teules es trenquin.