És una coberta molt utilitzada, sempre per cobrir espais no habitables, ja siguin pallisses, porxos o golfes de les masies i cases de poble. La seva funció és protegir l’espai de les pluges, tot donant una bona estanquitat que permeti assecar allò emmagatzemat.

La coberta de teula sobre llates està formada únicament de bigues de fusta, llates i teules àrabs. Normalment les bigues són troncs d’arbres purament desbastats, amb poc o cap altre treball de preparació. Les bigues es col·loquen recolzades sobre els murs i poden estar separades entre elles la distància de la teula que recull l’aigua, la teula canal. Altres vegades  hi ha una subestructura formada per corretges, o per corretges i llates de fusta, per tal de separar les bigues i utilitzant-ne menys. Les corretges i les llates solen ser escairades.

Quan la subestructura és paral·lela a les teules s’anomena llata per canal.

Quan la subestructura és perpendicular a les teules s’anomena salt de garsa.

Sovint les teules es recolzaven i encaixaven sobre l’estructura de fusta sense utilitzar morter o amb morter pobre de fang i calç i només als ràfecs i careners. Aquest sistema permet els petits moviments de les teules ocasionats pels forts canvis de temperatura als que estan sotmeses. En una coberta massa rígida, les tensions degudes als salts tèrmics poden provocar que les teules es trenquin.