Volta de quatre punts o de mocador amb maó pla

La volta de quatre punts és una cúpula semiesfèrica tallada per quatre plans verticals corresponents a les parets d’una planta quadrada, el tall de la cúpula amb pla vertical produeix un arc a cada un dels 4 costats.

Aquesta geometria es pot fer fàcilment amb la tècnica del maó pla. Duran la postguerra, va ser una tècnica molt utilitzada degut a l’escassetat de material. Era una manera econòmica, ràpida i fàcil de fer sostres, molt utilitzada a les anomenades Cases Barates,  construccions de barris sencers que allotjaven els obrers industrials dels anys 40 i 50. Com les cases de l’arquitecte Ignasi Bosch Reitg, al Grup St Narcís de Girona o al Grup de St Pere Màrtir a Olot. En aquestes construccions s’utilitzava lavolta de quatre punts d’arc rebaixat, que era d’una única capa de maó pla, per tant amb un sol gruix de rajol perforat. El fet d’utilitzar maó perforat era per aconseguir una inèrcia semblant al doblat disminuint-ne el pes, i simplificant el procés. Una altre avantatge de la volta de quatre punts és que concentra els esforços als quatre vèrtexs de la planta, poden reduir les parets de suport a quatre pilars, amb la flexibilitat de distribució de l’espai que això representa.

L’únic que cal tenir en compte és que la volta de quatre punts produeix unes empentes en els punts de recolzament. En aquestes tipologies d’habitatges es resolia posant uns tirants de ferro al perímetre de la volta, de pilar a pilar, que tan es col·locava a sota la volta, ocult dins l’envà, com a sobre la primera filada de la volta si no hi havia envà i es volia ocultar.

Tant servia per cobrir la planta baixa com per fer la coberta de la planta pis. En els forjats interiors, l’enrassat superior de les voltes  s’aconseguia amb un reblert de graves volcàniques, o fent unes costelles amb envanets on s’hi recolzava la solera i el paviment. La coberta es feia a base d’envans conillers, afegint-t’hi una solera de rajol i després la teula.