Corcs

Patologia:

Presència d’insectes xilòfags – corcs. Patologia freqüent però que no representa un greu perill per a l’estabilitat de l’element estructural, ja que els corcs no ataquen el duramen, part central més dura del tronc. La presència de corcs només es detecta un cop ja s’ha iniciat, per la presència dels orificis de sortida, circulars de 1-2 mm si és corc petit, o orificis el·líptics de 3-4 mm el diàmetre menor i 7-8 mm el diàmetre major, si es tracta de corc gran.

Causa:

Les larves dels corcs necessiten humitats superiors al 60%. A vegades la presència dels corcs ve precedida per l’aparició de fongs i la putrefacció de la biga.

Intervenció:

Per a la seva intervenció s’haurà de comprovar si l’atac segueix produint-se, observant durant les èpoques càlides de l’any si hi ha polsim de serradures al terra, que s’originaria per la sortida dels insectes. Si l’atac perdura s’ha d’eliminar la font d’humitat que afecta a la fusta, i l’atac es paralitzarà. Les sequedats i temperatura que provoquen les calefaccions a l’hivern són una protecció eficaç. Si es va produir l’atac per corcs en el passat no cal fer cap tractament a la fusta llevat del control de la humitat. Raspallar la biga per treure la part malmesa en el passat podria ser contraproduent a l’oferir una nova superfície comestible pel corc.

Una bona solució que ja hem esmentat en els tractaments preventius és submergir amb sals bòriques a l’aigua la fusta i escalfar-la fins a 80-90 ºC. Sinó és possible desmuntar l’element de fusta es pot aplicar amb pinzell però sempre en calent. És un tractament ecològic, no és tòxic per les persones i dóna uns bons resultats. Les sals bòriques creen uns cristalls dintre la fusta que impedeixen el pas dels insectes. Antigament s’amarava la fusta, sobretot en el cas de fusta de pi, molt vulnerable al corc, submergint-la al llarg de tot un any amb aigua salada. Encara ara és fàcil reconèixer la fusta que ha estat amarada per la seva superfície fibrosa que sovint té eflorescències de salt, però lliure de corc.