Els pigments tradicionalment es barrejaven a la mateixa argamassa, així el revestiment portava incorporat el color. Els pigments solien ser d’origen mineral: l’ocre, els roigs provinents de terres ferruginoses, el negre de terres negres, el blau cobalt i el verd de l’òxid de crom.
El blanc és el propi de la calç en pasta. És un blanc intens, únic, que no es pot aconseguir utilitzant cap pintura. Al no necessitar cap pigment és el més utilitzat en l’arquitectura més modesta i senzilla tant als pobles de muntanya com a la costa.
Altres maneres amb què es donava color a un revestiment era amb el pintat al fresc. En la tècnica del fresc, els pigments s’incorporaven després de fer l’arrebossat però quan aquests encara no s’havia endurit, quan el morter encara era fresc. El dissolvent era l’aigua de calç on s’hi afegien els pigments, i la calç, continguda en l’argamassa de l’arrebossat encara fresc sobre el que s’aplicava, feia d’aglomerant.
Una altre tècnica molt utilitzada en l’arquitectura fins a mitjans del s. XX, era la pintura de calç. Aquesta tècnica era en sec, és a dir que s’aplicava al parament quan la capa d’arrebossat de suport ja estava seca. Consistia en una pintura on l’aglomerant era mineral: calç hidratada en pols o calç aèria en pasta, el dissolvent era l’aigua, i els pigments, òxids de ferro, terres minerals…
La pintura de calç fa una pel·lícula que decora i protegeix el mur, permetent al mateix temps que laparet transpiri, impedint la formació de bosses d’humitat.
Les propietats desinfectants i esterilitzants de la calç, són conegudes des de sempre. El seu pH alt ataca els organismes vius i per això té una funció microbicida i antiparàsita.
Aquestes propietats van popularitzar molt els emblanquinats: aplicar pintura de calç amb o sense pigments, sobretot a partir del s.XVIII quan va esdevenir corrent emblanquinar les cases almenys un cop l’any.
A l’hora de restaurar una façana ens podem trobar que el revestiment preexistent estigui en bon estat, o bé pugui ser reparat en els punts malmesos, però que el pas del temps hagi malmès el color original. En aquest casos cal pensar en aplicar una pintura que deixi transparentar la textura del revestiment i doni el cromatisme perdut. Aquest efecte de veladura es pot aconseguir utilitzant aigua de calç amb pigments o bé aplicant pintures minerals amb silicats de potassi, de tipus lasur, amb certa transparència.
