Morters de calç

Els revestiments de morters de calç, sobretot els de calç aèria, no es retreuen ni s’aclivellen, gràcies al seu lent enduriment i a la seva gran elasticitat. Tenen el gran avantatge de ser hidròfugs,impermeables a l’aigua i permeables a l’aire. Aquesta propietat permet que el mur sigui transpirable. Són bons aïllants tèrmics i no produeixen sals, el seu comportament és harmònic amb els altres materials de la tradició arquitectònica: pedra, ceràmica terra…Actualment la calç és més cara que el ciment, però cal tenir en compte que la calç és menys densa i amb menys quantitat es fan més metres.

Un bon revestiment, tan si és a la façana com a l’interior, consta de varies capes, depenent també del suport i de l’acabat que es vol aconseguir. Es comença per un esquerdejat, amb un morter magre, on del que es tracta és de tapar els forats que han deixat els elements que conformen el parament, sigui pedra sigui rajols. L’estesa de l’esquerdejat es fa amb un llançat de paleta, aquest llançat provoca l’aparició de grans de sorra deixant la superfície molt rugosa, apropiada per rebre la segona capa: l’arrebossat. L’arrebossat és fa amb un morter més gras, quan la superfície es deixa regularitzada és diu que està arremolinat. Moltes vegades s’aplica una tercera capa, durant l’adormiment de l’arrebossat, de lliscat amb calç. Amb la plana o paleta de lliscar es fan dues passades de calç, molt fines que no fan més de mig mil·límetre. Aquesta última capa de guix o calç i sorra ben fina per deixar l’acabat final, és de fet un estucat.

Tradicionalment en les construccions modestes, moltes vegades es feia una única capa, s’aplicava un morter de calç, fang o guix més aviat magre deixant algunes de les pedres del paredat revestides i altres a la vista, agafant tot plegat un aspecte d’arrebossat encrostonat.