L’enrajolat

El revestiment ceràmic a base de peces petites esteses sobre una superfície prèviament arrebossada s’anomena enrajolat. Les rajoles es fixen amb morter de calç o guix.

L’enrajolat sovint tenia una funció decorativa però sobretot era per protegir les parts més exposades a humitats o al desgast i l’impacta. A l’interior el trobem revestint les parets de cuines, banys, xemeneies i moltes vegades a manera de sòcols alts, arrambador, de sales, escales i entrades.

La rajola
Des de la prehistòria fins els nostres dies l’argila sempre ha estat present en la construcció.
La rajola evoluciona des del fang secat al sol, passant pel fang barrejat amb palla amassat i emmotllat en un marc de fusta, fins a la seva cocció en forns per donar major solidesa. Cada cultura ha anat explorant diferents tècniques i variacions: els mesopotamis, els grecs i els romans, des de l’extrem orient fins a les cultures precolombines d’Amèrica, sense oblidar tota la tradició àrab. La nostra situació privilegiada ens ha fet hereus de totes aquestes cultures, en major o menor grau..

A casa nostra, durant l’època medieval, i al llarg del renaixement i del barroc és fàcil trobar rajola en els interiors de les cases més nobles, sobretot en el revestiment de parets i taulells de les cuines.

És, però, a principis del segle XX quan té el seu moment àlgid. El modernisme i el noucentisme estenen l’ús de la rajola de la cuina a les sales, als arrambadors d’escales i entrades i fins a les façanes. Potenciant sobretot el seu poder decoratiu.
Tot plegat va lligat al fet que l’objecte elaborat per l’artesà eleva d’estatus la nova classe social: la burgesia.