Pilars de rajol

El pilar ceràmic ha estat molt utilitzat al llarg de la història de la construcció i encara a dia d’avui se segueix utilitzant. Pot ser un pilar de base quadrangular o rectangular, sempre fet de maó massís, d’uns 3 a 5 cm de gruix. La junta sol fer de 2 a 3 cm i és de morter de calç o de guix, o una combinació d’ambdós.

La tècnica per a la seva construcció és similar a la del mur d’aparellar. Consisteix en col·locar els maons per filades, de manera que les juntes horitzontals siguin planes i continues, i les juntes verticals siguin discontinues, a trencajunt, per tal que quedi ben travat. Quan es troba en les pallisses com a suport de jàsseres de fusta no sol anar revestit. Durant el segle XIX i principis del XX es va utilitzar molt en places porticades vuitcentistes o carrers comercials de les viles, i en aquest casos es revestia amb un estucat de calç.

Algunes vegades els pilars eren de carreus mentre l’arc era ceràmic.

Hi ha una gran varietat de maneres d’aparellar els maons per fer l’arc de descàrrega: l’arc a sardinell, l’arc aparellat, l’arc de maó pla de diferents gruixos…