Paviment de terratzo

Amb la difusió del ciment portland a principis del segle XX apareixen els paviments interiors de terratzo. Ve a ser l’actualització o l’adaptació del paviment romà Opus Signinum de calç, peces de marbre i ceràmica trossejada, als nous morters de ciment. Al principi es fan paviments continus com el mateix opus signinum però després a taller es comencen a fabricar peces de 20×20 cm, 30×30 cm fins a 40×60 cm ens els processos més recents de fabricació. Utilitzant diferents àrids, jugant amb la seva coloració natural i el morter base, en un principi gris sense alterar i posteriorment barrejats amb ciment blanc pigmentat per fer l’última capa de pocs mil·límetres.

Un cop fet el paviment continu o col·locades i rejuntades les peces, es passa a rebaixar i polir. És un paviment dur amb característiques similars a la pedra tot i que la seva superfície polida el fa menys porós i més lluent.

Cal tenir en compte que també és molt sensible als àcids i detergents per lo que cal netejar-lo amb productes neutres, el seu avantatge ve donat per la capacitat de ser polit diverses vegades, recuperant la seva lluentor i donant-li una llarga vida.