Paviment de fusta

El paviment de fusta, en un principi, es propi de les plantes pis de les cases de poble i masies de zones de muntanya, on l’accés a la fusta és fàcil. Es un paviment que sovint ja feia d’entrebigat, taulers posats un al costat de l’altre de biga a biga. Solen ser taulers de fusta de l’entorn, alzina, ullastre…

A finals del segle XIX i al llarg de tot el segle XX en alguna de les cases més nobles i sobretot en les zones més urbanes comencen a pavimentar-se les sales més representatives amb entarimats de fusta:

Empostissats de fusta a base de post d’uns 10 cm d’amplada i 2 cm de gruix clavades sobre llates formant un parquet amb espina de peix, paral·lel  a l’allargada de l’habitació o a vegades de marqueteria, composant dibuixos amb fustes de diferents colors. Les més utilitzades són el roure, faig, noguer i en algun cas caoba.