Evolució dels paviments

Els paviments han anat evolucionant al llarg del temps, supeditats als recursos més a mà i a la capacitat econòmica dels propietaris.

En un inici, els espais destinats a corts del bestiar i moltes plantes baixes, tenien com a acabat simplement terra batuda, compactada. I com a molt, terra barrejada amb morter de calç.

Sovint a les plantes superiors els paviments es feien a base de taulers de fusta, alzina, castanyer, ullastre… Clavats als cairats de l’estructura.

Poc a poc, i a mesura que era possible, les plantes baixes i patis es van anar enllosant amb lloses de pedra o formant empedrats amb pedres més petites. A partir del segle XVIII i sobretot el segle XIX es va anar generalitzant l’ús de la ceràmica per pavimentar tant a les plantes baixes com a les superiors, rajola sobre un llit de sorra i calç amarada.

A partir de finals del S XIX i principalment a les cases de veïns més urbanes, van aparèixer els paviments hidràulics aportant una gran varietat de colors a uns paviments fins llavors molt monocroms.

I finalment va aparèixer el terratzo, més econòmic i més resistent, utilitzat sobretot per fer els graons de les escales comunitàries.

Cal tenir present les grans avantatges dels primers paviments, els empedrats amb còdols i lloses i en menor grau però també, els primers paviments ceràmics, tots col·locats sobre terra compactada amb més o menys sorra i morter de calç:

Al exterior actuen com a paviments drenants, i tan a dins com a fora, la seva capacitat detranspiració permet evaporar paulatinament la humitat del terreny, evitant que aquesta pugi per murs i pilars provocant l’aparició de fongs i eflorescències.

Una altre de les avantatges d’aquests paviments és la seva flexibilitat als canvis i intervencions. Al ser fets principalment en sec fa molt fàcil treure les peces per passar instal·lacions o per modificacions de l’entorn, i posteriorment refer el paviment sense malmetre cap dels elements que l’integraven.

Aquestes qualitats haurien de portar a reutilitzar aquesta metodologia del paviment en sec, de fet actualment existeixen paviments de llambordes de formigó pensades per ser col·locades sobre llit de terra compactada i sorra amb la junta omplerta també de sorra.

Tot i que son paviments no aptes per pas rodat de vehicles pesats o a gran velocitat si que permeten el pas de vehicles habitual en moltes zones de vianants.