Enmarcaments

Allà on hi havia el treball del picapedrer els emmarcaments de carreus de pedra es mantenien vistos, tan en els casos d’arcs adovellats com en les llindes i brancals. Quan l’arc, fruit de la tria, era de pedra comú, i també en el cas dels arcs ceràmics, tot anava revestit com la resta del paredat per tal d’unificar la façana.

Quan es tractava de masies o cases medievals, el gruix del brancal de la paret es pintava o estucava amb un color clar per afavorir l’entrada de llum cap a dins.

En les obertures del edificis del segle XIX i principis del XX, dins dels casc urbans, sovint hi ha un emmarcament  a l’exterior, que quan no pot ser de pedra picada és del mateix estucat del revestiment però d’un color més clar.