Arc ceràmic

Moltes vegades per manca de fusta i com a solució més econòmica que la de l’arc o llinda de pedra, les obertures al mur s’han fet utilitzant maó o rajol massís.
Bàsicament podem trobar l’arc amb el maó de cantell i l’arc amb el maó pla.

L’arc amb el maó de cantell pot ser a sardinell o aparellat, i caldrà formar l’arc amb un xindri i amb el morter de calç o guix. La geometria de l’arc pot ser molt variada, tot i que el més habitual a l’hora de fer obertures és l’arc rebaixat escarser. Aquest arc no sol entrar gaire en el mur, i tant pot ser que hi hagi uns brancals de pedra com que tota l’obertura estigui composada per peces de rajol massís en el conjunt de paredat de pedra. Sovint tot anava revestit amb morter de calç, fang, guix o una combinació d’aquests, com també tota la resta de la façana.

L’arc de maó pla pot fer-se sense xindri gràcies a l’enduriment ràpid de la primera filada de rajol amb guix, per les posteriors capes s’utilitza morter de calç. Aquest arc de varies filades de maó pla entra amb més profunditat dins del mur, i sovint no hi ha uns brancals definits sinó que sol haver-hi el paredat comú de pedra. Finalment es revesteix el conjunt. La geometria de l’arc més utilitzada és la de d’arc de mig punt o arc rebaixat.