Banyoles ha estat escenari, aquest dissabte 4 d’octubre, d’un esdeveniment inèdit: la construcció d’un prototip de pòrtic estructural amb pedra natural catalana, activitat  coordinada per l’arquitecte mallorquí Carles Oliver Barceló —conegut pels projectes d’habitatge públic guardonats internacionalment—, Olga Subirós,  i pels arquitectes banyolins Josep Callís i Figueres i Vicenç Muriscot Figueras, codirectors del XXXI col·loqui de tardor 2025.

El repte, plantejat per Oliver, consistia a demostrar que construir de forma industrialitzada amb pedra natural catalana i costos equiparables als de l’habitatge públic és possible. Hi han col·laborat la federació de la pedra catalana, l’empresa de mestres picapedrers PEVIARF, que ha cedit la pedra, i l’equip de muntatge dels constructors Pere Vidal i Jep de Maià. L’objectiu per al 2026 és aixecar un nou pòrtic amb travertí de Banyoles, la pedra que ha definit històricament l’arquitectura de la ciutat, i que actualment no hi ha cap pedrera en actiu.

El prototip s’ha aixecat en només una hora i mitja durant la segona jornada del XXXI Col·loqui de Tardor “La pedra de Banyoles”, organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) i la Universitat de Girona, amb el suport del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – Demarcació de Girona (COAC), el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona, i l’associació GRETA.

El Col·loqui de Tardor, que enguany celebra la seva 31a edició, ha reunit durant tres dies professionals de la geologia, la història, l’art i l’arquitectura , i artesans, per reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la pedra local. Les sessions han posat en relleu el valor científic i patrimonial del travertí, així com el seu paper en una nova cultura constructiva basada en materials de proximitat i baixes emissions.

Entre les ponències destacades, Salvador Sarquella ha explicat el procés natural que converteix l’aigua en roca; David Brusi ha contextualitzat els dos milions d’anys d’història lacustre del Pla de l’Estany; Pere Freixas i Miquel Àngel Fumanal han abordat l’ús del travertí en època medieval; i els arquitectes Josep Callís i Vicenç Muriscot han analitzat la relació entre pedra, aigua i paisatge agrari. També hi han participat Mireia Reixach -en representació de GRETA-, Guerau Palmada, Antoni Bramon, Miquel Llorens i Ramon Ripoll, aportant visions complementàries sobre les tècniques constructives, les propietats mecàniques i el valor cultural de la pedra en l’arquitectura tradicional.

Durant la inauguració es va generar un debat ciutadà entre els assistents on la majoria coincidia en la necessitat de sol·licitar als representants municipals la redacció d’un manual de bones pràctiques per la rehabilitació dels edificis existents, facilitar que es pugui reobrir al menys una pedrera de travertí, així com l’habilitació d’un espai per emmagatzemar i gestionar el travertí procedent de les obres i enderrocs en curs, per tal de recuperar la pedra com a material identitari de Banyoles i del seu paisatge cultural. El cicle va cloure amb una ruta guiada per les pedreres i edificis històrics de travertí, reivindicant que “el travertí és patrimoni i també futur”.

Els organitzadors subratllen que la pedra natural és un material de baixes emissions, ja que no requereix processos industrials d’alta temperatura ni grans consums d’aigua o energia: “l’energia i el temps els ha posat la geologia”, resumeixen. A més, les edificacions de pedra milloren el confort d’estiu i contribueixen a una arquitectura més eficient en un context d’onades de calor cada cop més freqüents.

La jornada i el pòrtic s’emmarquen en un debat més ampli sobre materials i ecologies arquitectòniques contemporànies, que posa en relleu la necessitat de repensar la modernitat arquitectònica des de la matèria i el territori en temps d’emergència climàtica.