La jornada “Arquitectura, innovació i territori: el suro a les Gavarres” va reunir professionals de l’arquitectura, la construcció, la gestió forestal i la bioconstrucció per reflexionar sobre el paper d’aquest material natural en el futur dels sistemes constructius sostenibles. L’activitat va combinar ponències tècniques, presentació d’experiències i una visita d’obra, oferint una mirada completa sobre les possibilitats del suro en l’arquitectura contemporània i la rehabilitació.
La sessió va començar amb la intervenció de Quim Gubau, del Consorci de les Gavarres, que va fer un repàs de l’hàbitat de l’alzina surera tant al nostre territori com a escala global. Entre les reflexions més destacades, va posar sobre la taula com el canvi climàtic està afectant la qualitat del suro destinat a taps, fet que obre la porta a reforçar l’ús d’aquest material en altres aplicacions, com la construcció.
Tot seguit, Maria Verdum, de la Fundació Institut Català del Suro, va presentar el gran ventall d’usos actuals del suro, que van molt més enllà dels taps: materials per a la construcció, elements de disseny, tractaments d’aigües residuals o fins i tot solucions per a façanes vegetals, demostrant la versatilitat d’aquest recurs natural.
El director de GRETA, Martí Ferrer, va contextualitzar el suro dins la rehabilitació i l’arquitectura tradicional, destacant el valor dels materials naturals i donant pas a la ponència de Joan Olona qui va recordar com als anys trenta, el suro era un material constructiu de referència ja que permetia reduir el gruix de les parets mantenint una elevada capacitat d’aïllament.
