- Inici>
- Murs>
- Tècniques constructives>
- Murs de terra (tàpia, tova)
Murs de terra (tàpia, tova)
El mur de tàpia és una de les tècniques constructives més utilitzades en la història de l’edificació. Hi és present des de les primeres civilitzacions fins als temps actuals en diferents àmbits geogràfics.
El mur de tàpia consisteix en la formació d’un mur utilitzant gairebé només la terra. Són murs de grans dimensions amb gruixos superiors als 70 cms, i per executar-los s’utilitza la tapiera, un encofrat que sol tenir al voltant d’uns 80 cms d’alçada per 2 mts de llargada. Quan la tapiera està preparada s’aboca la terra en tongades d’uns 10 cms i amb el maçó – una peça de fusta amb un cap- s’hi dóna la compacitat necessària.
La terra per a fer un mur de tàpia ha de ser lleugerament argilosa, per tal de que tingui cohesió, i amb una mica de graves – terra gravosa segons el lèxic tradicional- per tal de que tingui més resistència a la tracció i a l’esforç tallant.
El murs de tàpia se solen col·locar- sobre sòcols de fonamentació de paredat, per tal d’evitar la humitat del terreny per capil·laritat, i es protegeixen de la pluja amb grans ràfecs.
Trobem tres tipus de murs de tàpia: la tàpia ordinària feta únicament amb terra, la tàpia amb juntes de calç per a reforçar la junta entre tapiades, i finalment la tàpia de terra crostada on es col·loca el morter de calç a les parets de la tapiera abans de maçonar per protegir el murs exteriors.
Els murs de tova són murs fets també de terra, però on primer s’han fet les toves amb terra i palla. Després es col·loquen en un motlle i es deixen assecar al sol. Un cop hi ha les toves la paret es construeix aparellant les toves com una fàbrica de maó. Com a element aglomerant normalment s’utilitza el mateix fang. Per evitar els mateixos problemes de capil·laritat i inclemències meteorològiques que en els murs de tàpia, el mur de tova s’ha de col·locar damunt d’un sòcol de fonamentació de paredat i amb grans ràfecs. Els murs de terra, sigui tàpia o tova solen trobar-se en terrenys on per l’escassa presència de pedres no és possible de fer un mur de paredat.