Aixafament del mur de tapia

Patologia:

Els murs de tapia han de tenir una amplada mínima de 50 cm per tal de ser estables, i per tant, el pes que han de suportar bàsicament consisteix en el pes propi de les plantes superiors. Quan hi ha una disminució de la capacitat portant del mur, aquest es torna engrunadís, hi ha l’aparició d’esquerdes horitzontals en el punt més feble, i d’esquerdes en forma d’arcs de descàrrega a les plantes superiors. Cal anar en compte ja que a vegades, en rehabilitacions inadequades es col·loca un nou mur davant del mur de tapia, el qual no millora res i només amaga les patologies.

Causa:

La humitat del terreny puja pel mur a causa de la capil·laritat, i afecta al mur de tapia generalment fins a una alçada de 2 metres. El mur de tapia humit té menys capacitat de suportar tensions, i per tant hi ha una disminució de la seva  resistència.

Intervenció:

En el cas d’aixafament del mur de tapia cal apuntalar d’immediat totes les edificacions que es recolzen en el mur, doncs generalment els murs de tapia eren compartits. Tot i així l’apuntalament només redueix entre un 30 i un 40% el pes que suporta el mur, per tant cal ser molt curós i tenir en compte que l’apuntalament no redueix significativament el risc d’esfondrament. La única intervenció possible passa per parar l’entrada d’aigua per tal de no perjudicar la totalitat del mur, i substituir el mur de tapia allà on s’hagi produït una disminució de la capacitat portant. La substitució es farà seguint la mateixa tècnica que en els de fonaments: per pous de recalçat o per dames.