Mes endavant, a partir de la segona meitat del segle XIX, va aparèixer el ferro colat. Era un ferro amb més d’un 2% de carboni, de gran duresa però també més fràgil. El ferro colat, de fosa, o dit també de fundició permet fer els barrots a base d’omplir uns motlles i així es poden fer dibuixos molt més elaborats. És la barana de fosa i podríem dir que és ja un element prefabricat. Les cases de veïns d’aquesta època solen tenir la barana de l’escala feta d’elements de fosa amb un embellidor de fusta per passamà.
Tant les baranes de barrots de forja com les de fosa dels balcons tenen un passamà de ferro forjat a dalt i un a baix que recull tots els barrots i s’encasta a l’obra de la façana. Segons la llargada del balcó hi ha un o més punts de recolzament del passamà inferior. Aquest recolzament moltes vegades consisteix en una peça esfèrica o quadrada entre el passamà i la llosana.
