Escala de casa de veïns

A partir del segle XVIII a les ciutats es viu la transició de la casa artesana, on hi viu una sola família tal i com passa a les cases de poble i masies, a la nova tipologia: la casa de veïns. Amb els primers edificis plurifamiliars, apareix el concepte d’escala comunitària. És una escala que va canviant la seva fisonomia a mesura que es van deixant enrere les diferents plantes. Sol haver-hi una primera tramada molt ampla recolzada sobre murs de paredat, i aplacada de pedra, a vegades de marbre. A partir d’aquesta primera tramada l’estructura passa a ser de volta, normalment volta de rajol pla, però l’amplada generosa i l’acabat de pedra es sol mantenir fins arribar al principal, planta més noble de la casa de veïns. A partir d’aquí l’ampla de graó i replà es va reduint de planta a planta, així com tot sovint els materials esdevenen cada vegada més senzills, passant de la pedra a la ceràmica.

La barana sol ser de barrots de ferro o de balustres de fosa, sovint sobre un primer tram d’obra, just per amagar el graó,  i no és estrany veure com el treball del ferro es va simplificant també a mesura que es van pujant les plantes.

 En moltes escales de veïns fetes durant la postguerra, trobem els graons de terratzo, sovint per raons econòmiques per manca de pressupost per aplacar amb pedra.

Es tracta d’una solució molt pràctica perquè amb una sola peça es fa tot el graó, amb peces prefabricades en taller o bé fetes in situ a base de trossos de marbre o àrids de diferents colors i morter portland. Un cop sec es rebaixa i es poleix.