Milfulles: Reconnectant territori, comunitat i futur a les hortes de Salt

Hortes, cures i resistències: una conversa amb Milfulles i la UdG

Introducció

La iniciativa que l’Associació Milfulles impulsa a les hortes de Salt representa un cas singular i inspirador per als interessos de l’Associació GRETA, en tant que articula amb claredat tres línies fonamentals del nostre treball:

1. La reivindicació del territori com a patrimoni viu, on els sistemes tradicionals d’ús de l’aigua, les formes agrícoles arrelades i la transmissió de coneixement configuren un paisatge cultural de gran valor.
2. La construcció de projectes des de la societat civil, capaços d’activar processos de regeneració territorial a partir de pràctiques quotidianes, comunitàries i sostenibles.
3. La col·laboració entre col·lectius locals i institucions acadèmiques, com a condició clau per a transformar les polítiques públiques, generar coneixement i establir estratègies de llarga durada.

Les entrevistes recollides en aquest butlletí —a Milfulles, des de la seva acció diària a les hortes, i a la Universitat de Girona, des del marc del projecte europeu en què col·laboren— posen en relleu la importància de construir aliances equilibrades i el valor de recuperar espais, pràctiques i mirades oblidades per tal de projectar-les cap al futur.

Entrevista a l’Associació Milfulles

Hortes de Salt, 17 de juliol de 2025

GRETA:
Ens trobem avui a les hortes de Salt per conèixer de prop la feina de Milfulles. Què és exactament aquest espai on ens trobem?

MILFULLES:
Aquest lloc és molt més que un hort. Nosaltres l’entenem com un paisatge viu, on conviuen pràctiques agrícoles, pedagogia comunitària i accions culturals. Aquí, entre recs antics, plantes aromàtiques i estructures rudimentàries però eficients, intentem transformar el sistema alimentari des de l’arrel.

GRETA:
Com va començar aquest projecte?

MILFULLES:
Milfulles neix formalment el 2020, però té les arrels en una xarxa de persones que, des de la Comissió Pagesa de l’Ateneu, compartien coneixements, llavors i inquietuds sobre l’agroecologia. El nom ve d’una planta medicinal, Achillea millefolium, coneguda per les seves propietats vulneràries i per la seva resiliència: “la portaven els soldats a les sabates per curar ferides en campanya”, ens diuen. El símbol d’aquesta planta –amb les seves múltiples fulles i significats– ressona amb la diversitat i la vocació de cura que guia el projecte.

GRETA:
La gestió de l’aigua és clau a les hortes. Com ho viviu vosaltres?

MILFULLES:
Recórrer les hortes de Salt és descobrir un sistema hidràulic viu que remunta al segle IX, amb canalitzacions secundàries que encara funcionen gràcies a l’ús comunitari i el coneixement acumulat. La gestió de l’aigua, la convivència entre parcel·les i la preservació dels usos agrícoles formen part d’una pràctica territorial que entenen com a herència, però també com a possibilitat de futur. “Aquí no només cultivem hortalisses. Aquí cultivem relacions, resistències i alternatives”.

GRETA:
Actualment esteu implicats en un projecte europeu, oi?

MILFULLES:
Sí, des de fa un any participem en un projecte NEB (Nova Bauhaus Europea-REDISGN). Això ens hauria de permetre consolidar les nostre accions i esperémoos que pugui permetre en tres anys arribar a un objectiu molt important i ambiciòs: la posada en marxa d'un centre de produccio agricola respectuós amb el territori. Ara bé, de moment  també implica una càrrega de feina molt gran, i hi ha un desequilibri entre les entitats petites i les institucions més grans, com les universitats.

GRETA:
Quins projectes esteu desenvolupant dins aquest marc?

MILFULLES:
Un dels somnis en curs és la transformació d’un antic centre naturalista en un Centre Agrocultural: un espai de transformació agroalimentària, formació, conservació, experimentació i trobada. Un lloc on convergissin producció, pedagogia i innovació social. “Seria un node central per a la xarxa agroecològica del territori”, diuen. La cessió de l’espai està en negociació amb l’ajuntament, però encara no hi ha garanties. El més important és que sigui cocreat amb la comunitat. 

GRETA:

Heu treballat també des d’una dimensió més simbòlica, no?

MILFULLES:
Sí. Un dels projectes més significatius que hem fet és una cartografia imaginària de les hortes, creada amb una dissenyadora gràfica en el marc el marc de l’exposició “Cap a les Deus. Una gramàtica fluvial”. Bòlit Centre d'Art Contemporani. Girona.. Aquest mapa dona visibilitat a espais simbòlics, plantes oblidades, recorreguts d’aigua, memòries col·lectives... És una eina poètica i política, que forma part d’un procés de reconeixement del territori.

GRETA:
I més enllà de la producció, quines activitats feu?

MILFULLES:
Treballem molt entre el camp i la ciutat. Obrim l’espai al públic els dilluns i dimecres, i fem jornades col·laboratives, tallers escolars, activitats culturals... Hem fet des de bombes de llavors i instruments musicals amb eines d'horat fins a contacontes o sessions de cuina amb plantes silvestres. La idea és que l’agroecologia esdevingui una pràctica quotidiana compartida, no un discurs per a iniciats.

GRETA:
Quin paper hi juga la diversitat cultural?

MILFULLES:
És central. Salt és un territori d’una gran riquesa cultural i social, però també amb molta precarietat. La fragmentació entre productors, distribuïdors i consumidors és un repte real. Estem intentant teixir una xarxa agroecològica local, connectant amb altres iniciatives de la provincia

GRETA:
I com ho veieu de cara al futur?

MILFULLES:
“Tenim els peus a la terra, literalment.” Aquest espai és un laboratori viu, no pas per ser estudiat des de fora, sinó per ser transformat des de dins. La força de Milfulles rau en combinar acció directa, pensament crític i capacitat de connexió. Ara esperem rebre 40 persones del projecte europeu i els hem preparat una gincama per conèixer el territori amb els sentits. I això és el que volem: que el territori es visqui.

Entrevista amb Nadia, responsable del projecte NEB a la Universitat de Girona

14 de juliol de 2025

GRETA:
En quin marc s’inscriu el projecte que desenvolupeu amb l’Associació Milfulles a les hortes de Salt?

NADIA (UdG):
Estem parlant d’un projecte europeu Horizon Europe que s’emmarca dins de la Nova Bauhaus Europea (REDESIGN). Està coordinat per la Universitat d’Agricultura de Bolonya i compta amb tretze socis d’arreu d’Europa: des d’Itàlia, Suècia, Bèlgica, Regne Unit, Grècia, Hongria, Espanya… fins i tot Nova Zelanda. El focus central és la transformació dels valors del sistema alimentari des d’una perspectiva transdisciplinar que inclou arquitectura, art, educació, agricoltura, comunitats locals i ecologia.

GRETA:
I com va sorgir la implicació de Milfulles en aquest projecte?

NADIA (UdG):
Els coneixíem de feia temps per la feina que havien fet a les hortes, especialment amb col·lectius vulnerables com el grup de dones gambianes. Quan des de Bolonya ens van demanar possibles casos pilot per a un projecte NEB, Milfulles encaixava perfectament: treball de base, territori viu, dimensió agroecològica i implicació social. Vam presentar diverses propostes i finalment Salt va ser seleccionat com a un dels tres pilots REDESIGN, juntament amb Londres i Dortmund.

GRETA:
Quins objectius es concreten a Salt?

NADIA (UdG):
El projecte busca dues coses principals: d’una banda, crear una comunitat sòlida al voltant de les hortes i, de l’altra, disposar d’un espai físic de referència, un centre de trobada, transformació i activació comunitària. Inicialment havíem acordat amb l’Ajuntament fer servir l’antic Centre Naturalista de Salt. Però l’espai no ha estat cedit amb claredat i les condicions són restrictives. Per això, estem explorant alternatives per fer activitats de placemaking o fins i tot intervenir als espais oberts public de les hortes. 

GRETA:
Hi ha una part artística dins el projecte, oi?

NADIA (UdG):
Sí. Com que forma part del marc NEB, hi ha prevista una sèrie d’intervencions artístiques col·laboratives. Treballem amb el departament d’Educació i Activitats Artístiques de la UdG i amb col·lectius com Mixité, que tenen experiència en processos de cocreació i urbanisme participatiu. L’objectiu és que aquestes accions ajudin a construir vincles i identitat col·lectiva i comunitaria.

GRETA:
I a nivell universitari, quin paper juga la UdG?

NADIA (UdG):
Participem amb dos departaments: el d’Arquitectura, que aporta una visió regeneradora de les hortes com a infraestructura verda urbana, i el d’Educació, que treballa el canvi de valors i l’impacte en escoles i comunitats. També s’hi han implicat estudiants de grau però costa fer grups estables. A l’universitat pertoca sobretot la la recerca, pensada com trasformadora i per el qual resulta necessari definir amb cura el el seguiment metodològic amb indicadors  comuns als tres projectes. dels Livinig Labs  Estem parlant de trasformacions difícils i complexes per el qual s’haura de treballar qualitivament i quanitivament.

GRETA:
I pel que fa a la gestió econòmica?

NADIA (UdG):
És un tema delicat. La universitat disposa de recursos i estructura per gestionar els fons europeus, però Milfulles ha de gestionar els seus propis fons sempre provenients d'Europa, cosa que és molt difícil per a una associació petita. Malgrat aixó el projecte preveu fons europeus per cobrir hores de personal tècnic capacitat per aquestes gestions. Estem intentant buscar solucions conjuntes, perquè no es tracta només d’executar activitats, sinó de construir una governança interna entre nosaltres a partir de una visiò atenta a la cura de les relacions..

GRETA:
Com valoreu el procés fins ara?

NADIA(UdG):
És un projecte complex i exigent, però alhora molt interessant. Cada actor té una mirada pròpia: Milfulles posa l’èmfasi en l’agroecologia i la producció local, nosaltres en l’arquitectura social i la regeneració urbana, i des d’educació es treballa el canvi cultural. Aquest diàleg, a vegades díficil, és també molt ric. El repte ara és consolidar una comunitat realment diversa, que inclogui també els col·lectius més vulnerables com els agricultors presents de les hortes que tenen com riquesa una gran diversitat cultural, no només experts i activistes.

GRETA:
I de cara al futur?

NADIA(UdG):
El projecte dura fins al 2028. Estem començant a formar el nucli dur de participants locals i esperem que es vagin sumant més persones. També busquem complementar el finançament europeu amb altres fons locals i reutilització de materials, tot amb una mirada de descarbonització real i activació comunitària. El més important, però, és que el projecte deixi petjada i capacitats al territori més enllà del finançament. Aspirem que l’alimentació torni a ocupar un lloc central dins dels valors culturals locals, no pas com a expressió de l’alta gastronomia, sinó com una representació significativa de l’actual transició ecològica al territori

Conclusions i com participar

L’experiència de Milfulles ens mostra que la regeneració de territoris com les hortes de Salt no és només una qüestió de tècnica o gestió. És, sobretot, una aposta per posar la vida, la comunitat i el coneixement compartit al centre.

Des de l’Associació Milfulles conviden totes les persones interessades a implicar-s’hi:

• Participar en les jornades col·laboratives que organitzen setmanalment (dilluns i dimecres), obertes a tothom.
• Seguir les activitats a través d’Instagram (@milfulles), on s’anuncien tallers, visites, sessions obertes i convocatòries comunitàries.
• Col·laborar com a voluntàries o amb iniciatives puntuals, ja sigui en accions agrícoles, projectes educatius, accions culturals o tasques de suport logístic.
• Contribuir amb coneixement, eines o materials per al desenvolupament del futur Centre Agrocultural.
• Establir sinergies des d’altres projectes o institucions per reforçar la xarxa agroecològica i comunitària del territori.

En aquest context, cal reconèixer el valor dels projectes europeus que donen suport a iniciatives de recuperació de l’ús del sòl no especulatiu i que fomenten la col·laboració entre institucions i projectes comunitaris, creant espais de diàleg i aprenentatge mutu entre experiències diverses. Europa, entesa com a paisatge de biodiversitat cultural, esdevé una font imprescindible per generar instruments i pràctiques transformadores capaces d’afrontar els grans reptes socials, ecològics i territorials del segle XXI.

Per a GRETA, donar visibilitat a iniciatives com aquesta forma part de l’objectiu de promoure una arquitectura compromesa amb el territori i amb els processos socials que el mantenen viu. Les hortes de Salt són molt més que un espai productiu: són un laboratori d’autogestió, memòria i futur.

Des de GRETA, volem expressar el nostre agraïment sincer pel temps compartit i la generositat de les persones entrevistades, tant des de l’Associació Milfulles : Pilar Martinez, Isaac Bosch, Enric Cassu, com des de la Universitat de Girona: Nadia Fava. És precisament aquest tipus de projectes —arrelats, oberts i valents— el que ens inspira i ens convida a seguir recuperar una arquitectura compromesa amb la vida i el territori.