Ràfecs i barbacanes

La volada i el sistema constructiu utilitzat per fer el ràfec o la barbacana, tenen molt de pes en la percepció final de tot el volum edificat. A l’hora de refer una coberta, o en les remuntes, cal  mantenir el ràfec original i en el cas que això no sigui viable intentar reproduir-lo de la manera més fidel possible, mantenint en tots els detalls, característiques i materials, el seu aspecte original. Evitarem construir ràfecs o barbacanes en aquelles façanes que originalment no les presenten, la nova ombra que apareixeria desvirtuaria el volum sencer.

En el cas d’obra nova en teixits històrics normalment és recomanable la construcció de cornises discretes, cal fugir de les volades exagerades per emfatitzar la coberta.

Depenent de la zona geogràfica i de l’època de construcció trobem diferents tipus de volada de les cobertes:
sovint quant parlem de ràfec ens referim a la cornisa feta de capes de rajol o bé de teules. Les combinacions possibles en la manera de disposar-les es casi infinita, amb la única premissa que cada capa vola una mica més que l’anterior, condició indispensable per fer de trencaaigües.

A vegades les rajoles i també les teules es pintaven per sota, amb els populars triangles emblanquinats amb calç, les dents de llop, o també fent dibuixos amb els dits: creus, galls, flors…Tos símbols que anaven més enllà de la simple decoració del ràfec, la seva funció era també la de protegir i conjurar l’esperit del mal.

Algunes vegades el ràfec és de pedra. Un ràfec curt de llosa de pissarra en zones de muntanya o en algun cas específic com és el de Banyoles on sovint el ràfec és de lloses de pedra. La pedra de Banyoles, el travertí, és una pedra calcària que es talla fàcilment, un cas similar al marès de Mallorca.

En façanes més nobles on l’estucat i les motllures de guix o terracota són presents, es parla més de cornises que de ràfecs. Solen ser cases de veïns de finals del segle XIX principis del XX, amb cornisa i coronament  amb profusió d’ornaments. A vegades pot haver-hi una llosa de pedra amb motllures, d’una volada generosa, recolzada o aparentment recolzada en mènsules de pedra, de terracota o de morter de guix amb calç.

La Barbacana de fusta la podem trobar de manera més excepcional i sobretot en zones plujoses. Es tracta de volades fetes amb elements de fusta, bigues de secció petita, algunes vegades més escairades que altres, i en algun cas fuetades, partint d’una secció més gran fins acabar amb una petita, amb un empostissat superior o llates i rajoles. No sol ser una volada gaire més gran que la produïda en els ràfecs d’elements ceràmics. Sovint la barbacana només hi és en alguna de les façanes, allà on la coberta està sobre espais oberts, com les balconades i els badius, on la volada es fa necessària per protegir els espais de l’aigua de pluja. Deixant la resta de la coberta, normalment les testeres, amb una cornisa minsa, casi inexistent, feta amb la volada de la pròpia teula cobertora o llosa de llicorella.