Coberta de volta de rajol

La volta catalana també s’ha utilitzat per fer cobertes, encara que de manera molt menys freqüent que com a sistema per fer forjats entre plantes.

La podem trobar en el seu estat més pur per cobrir construccions senzilles i populars com els refugis de pescadors d’algunes cales de la Costa Brava. En aquest cas es tracta de la volta de canó.

És un sistema lleuger, econòmic i de construcció ràpida, on es confia en la pròpia geometria per tal d’evacuar de manera ràpida l’aigua de pluja abans aquesta no es filtri.
Normalment està formada per dues o tres capes de rajola o de maó prim. Per fer el primer full de rajola, -el senzillat-, la unió d’una peça amb l’altra es fa amb guix o amb ciment natural ràpid. Tan el guix com el ciment natural endureixen molt ràpid, permeten fixar diverses peces en poc temps. És important fer la volta a base d’arcs successius i a mesura que avança el primer full,  anar fent el doblat. Per fel el primer full no cal mullar la rajola en excés, per tal de no augmentar el seu pes i permetre que sigui autoportant. Tampoc cal posar les peces a trencajunts, ja que el lligat  s’aconsegueix amb el doblat, i aquests cop sí que es fa trencant la junta. Per fer el doblat i les altres capes successives, si n’és el cas, caldrà mullar generosament les rajoles i col·locar-les amb morter de ciment ràpid o amb morter de calç hidràulica.

Altres vegades podem trobar la volta de rajol com a sistema estructural de la coberta però no com acabat final. En aquest cas  sobre la volta es fa un sostremort a base d’envanets que serà el suport d’una solera ceràmica inclinada on s’hi recolzaran les teules o també es dóna el cas on la solera és pràcticament plana i és la base del terrat pla.

Aquest sistema es molt freqüent en les anomenades Cases Barates de la postguerra, on la volta de rajol sol ser una volta de quatre punts d’arc rebaixat.