Coberta de teula sobre encanyissat

Es tracta d’una coberta formada per bigues, canyes, morter i teules. En aquest cas les bigues de fusta també són poc treballades, troncs desbastats o amb alguna cara escairada. L’encanyissat, fet de canyes lligades i clavades a les bigues, a vegades disposa de canyes mestres a l’intereix, per subjectar i alhora adreçar  les altres canyes.

Sobre la superfície de l’encanyissat s’aplica una capa de morter pobre de fang o amb calç i guix d’uns quants centímetres que assegura rigidesa i resistència al conjunt, i alhora millora l’aïllament de la coberta. Al damunt es disposen les teules de coberta preses amb morter pobre només als ràfecs i careners. Aquest sistema permet petits moviments a les teules ocasionats pels forts canvis de temperatura a que estan sotmeses. En una coberta massa rígida, les tensions degudes als salts tèrmics poden provocar que les teules es trenquin.

Les canyes, d’origen silvestre i fàcils de trobar en marges de rieres i en zones humides, s’han de tallar durant les llunes velles de desembre o de gener per evitar que es corquin.

Aquest sistema constructiu és d’elaboració ràpida i econòmica i normalment s’utilitzava per construccions modestes.

En algunes construccions molt senzilles on l’accés a la canya no era fàcil, com algunes àrees de muntanya, es feia un sistema semblant substituint les canyes per troncs prims d’avellaner, boix…disposats un al costat de l’altre. En aquest casos sovint en comptes de teules hi ha lloses de pissarra o llicorella.