Generalitats i tractaments preventius a la fusta

Les patologies més freqüents que pot patir la fusta tenen a veure amb els insectes i fongs xilòfags: els corcs, les termites i la putrefacció produïda pels fongs. Tots aquest atacs biòtics necessiten la presència de l’aigua. Per això és molt important controlar el grau d’humitat i facilitar al màxim la ventilació dels espais i dels elements de fusta. Cal tenir present que els punts més vulnerables seran als soterranis, a les habitacions amb instal·lacions d’aigua, i allà on la fusta està encastada a la paret.

A l’hora de diagnosticar les patologies de les bigues és important fer-ne un anàlisi detallat. Poques vegades serà necessari la substitució total del forjat. El més probable és que hi hagi alguna biga afectada o només algun cap de biga, llavors caldrà substituir puntualment aquestes bigues i si la lesió és molt puntual reconstituir la part malmesa amb pròtesis de fusta similar.

Cal tenir en compte que la fusta històrica parteix d’unes condicions inicials que la fan de millor qualitat que la fusta a la que tenim accés actualment:

– Tradicionalment es feia la tala a l’hivern i en lluna decreixent, així la fusta tenia la quantitat menor possible de saba i per això era menys atractiva a insectes i fongs.

– La fusta era d’espècies de creixement lent, per lo qual era fusta més densa, qualitat que també la feia més resistents a insectes i fongs.

– L’assecatge era llarg i lent. Hores d’ara s’accelera el procés amb assecadores industrials que poden acabar produint clivelles i torsions a la fusta.

Per tot això és molt millor aprofitar les bigues que estiguin en bon estat en comptes de fer una substitució generalitzada. Moltes vegades serà suficient tractar la fusta amb olis naturals, ceres o lasurs, per hidratar i millorar el seu aspecte. Tractaments que en qualsevol cas han de ser a porus obert per permetre que la fusta respiri.

També pot passar que les bigues fossin atacades en el passat per corcs però que ja no hi siguin presents, llavors no cal fer cap tractament, perquè raspallar la biga podria ser contraproduent al oferir una nova superfície comestible pel corc.

Si a més a més de controlar el grau d’humitat volem fer un tractament addicional a la fusta, una possibilitat és submergir la fusta amb sals bòriques a l’aigua i escalfar-la fins a 80-90 ºC. Aquesta opció només és possible quan es tracta d’elements de fusta nous o bé quan podem desmuntar el forjat. Tot i que també es pot aplicar amb pinzell, sempre en calent, el grau de penetració a la fusta és molt menor que per immersió. És un tractament ecològic, no és tòxic per les persones i dóna uns bons resultats. Les sals bòriques creen uns cristalls dintre la fusta que impedeixen el pas dels insectes. També és eficaç contra els fongs. Al dependre del grau de penetració a la fusta sempre serà més eficaç contra els corcs que contra els tèrmits.

Una altre possibilitat és tractar la fusta aplicant productes amb àcid silici. Són aplicacions a l’aigua que deixen respirar la fusta i no contenen substàncies tòxiques. Generen un canvi en l’estructura física de la fusta que fa que els insectes i fongs no la reconeixin com a tal. Cal tenir en compte que és un producte molt alcalí i per això posteriorment no es pot aplicar oli de llinosa a sobre, la barreja formaria sabó.