Són els elements on l’estructura del balcó i la de la barana estan composades integrament per elements de fusta. Aquesta mena de balcons són habituals en zones molt concretes on hi ha més abundància de fusta, àrees de muntanya com ara la Garrotxa, el Ripollès o la Cerdanya. L’estructura del balcó consta d’unes biguetes de fusta encastades al mur de façana que treballen en voladís. L’amplada del voladís sol ser inferior a un metre, i les biguetes es col·loquen relativament juntes amb un entrebigat de tauler de fusta que sovint fa les funcions de paviment. La barana està constituïda per muntants de fusta que fan de barrots, encastats en els dos extrems a un travesser de fusta, un a dalt i un altre a baix, de manera que els travessers giren i finalment s’encasten al mur de façana. Els muntants de les cantonades, normalment de secció més gran, fan la funció de pilars i es recolzen al terra del balcó. Si el balcó és molt llarg, algun dels barrots del mig pot tenir la secció dels pilars cantoners i recolzar-se també al terra del balcó. En alguns casos, sobretot a la Garrotxa, aquest muntants que fan de pilars sobresurten més enllà de la barana fins anar a trobar la coberta o el forjat superior. D’aquesta manera el balcó i la coberta queden lligats, disminuint la fletxa produïda pel voladís.
