Visió de conjunt

El primer dels criteris que s’ha tenir en compte en l’ordenació urbanística d’un nucli antic o teixit històric és tenir una visió de conjunt.

No només percebem els edificis individualment sinó els uns en relació als altres, de manera que el teixit històric és la suma de tots ells. Quan els edificis banals tenen més protagonisme que els edificis històrics la qualitat que percebem de l’espai urbà queda qüestionada. Els plans d’ordenació hauran d’establir els mecanismes que permetin preservar i/o restituir la continuïtat del teixit històric, mantenint, recuperant i millorant la comprensió del seu caràcter urbanístic (viari, parcel·lació, patis i buits a la trama, etc.); arquitectònic (tipologies, tècniques constructives, ornamentals, etc.); ambiental i paisatgístic (continuïtat dels plans de façana, obertures, alçades, fondàries, etc.), de manera que el conjunt d’aquests edificis sigui un element de referència per a la ciutadania.

A partir dels estudis previs s’establirà l’àmbit de protecció del nucli històric, així com de cadascun dels teixits que l’integren: nucli d’origen medieval, eixamples, ravals, etc., que responen a les diferents fases històriques d’intervenció en el territori i de construcció del poble, vila o ciutat. Es recomana utilitzar una sola clau urbanística per a cada nucli històric utilitzant subclaus corresponents a cada teixit històric, amb l’objecte d’aconseguir la restauració, millora i posada en valor de les qualitats històriques, arquitectòniques, ambientals, paisatgístiques i d’identitat pròpies de cadascun d’ells.