Criteris generals

Definits els aspectes vinculats a l’adequada ordenació dels teixits històrics, es concreten els aspectes clau en els que cal incidir per a la seva preservació, són: la visió global del conjunt, la interpretació de l’espai públic, l’estructura parcel·lària, la tipologia edificatòria, la façana i la coberta, la regulació dels usos i la definició de l’entorn.

Visió de conjunt

El primer dels criteris que s’ha tenir en compte en l’ordenació urbanística d’un nucli antic o teixit històric és tenir una visió de conjunt.

No només percebem els edificis individualment sinó els uns en relació als altres, de manera que el teixit històric és la suma de tots ells. Quan els edificis banals tenen més protagonisme que els edificis històrics la qualitat que percebem de l’espai urbà queda qüestionada. Els plans d’ordenació hauran d’establir els mecanismes que permetin preservar i/o restituir la continuïtat del teixit històric, mantenint, recuperant i millorant la comprensió del seu caràcter urbanístic (viari, parcel·lació, patis i buits a la trama, etc.); arquitectònic (tipologies, tècniques constructives, ornamentals, etc.); ambiental i paisatgístic (continuïtat dels plans de façana, obertures, alçades, fondàries, etc.), de manera que el conjunt d’aquests edificis sigui un element de referència per a la ciutadania.

A partir dels estudis previs s’establirà l’àmbit de protecció del nucli històric, així com de cadascun dels teixits que l’integren: nucli d’origen medieval, eixamples, ravals, etc., que responen a les diferents fases històriques d’intervenció en el territori i de construcció del poble, vila o ciutat. Es recomana utilitzar una sola clau urbanística per a cada nucli històric utilitzant subclaus corresponents a cada teixit històric, amb l’objecte d’aconseguir la restauració, millora i posada en valor de les qualitats històriques, arquitectòniques, ambientals, paisatgístiques i d’identitat pròpies de cadascun d’ells.

Interpretació de l’espai públic

El segon criteri és la interpretació de l’espai públic. S’ha de tenir una lectura clara del conjunt del teixit, ja que els espais lliures, el sistema viari i els equipaments estructuren els nuclis. Per tant, les intervencions en a l’espai públic han de vetllar per la coherència dels diferents elements estructurals i morfològics que el componen. Una visió de conjunt requereix d’una especial atenció a l’espai públic i a les façanes.

Aquest criteri comporta la regulació dels serveis urbanístics  i  el paisatge urbà. Caldrà establir  pautes de paisatge per a tots els elements que incideixen en l’espai públic, tant si pertanyen a l’àmbit públic com al privat, on s’haurà de vetllar especialment per la integració, harmonia de les textures dels paviments, el cromatisme de les façanes, el mobiliari urbà, els rètols, el tipus d’enllumenat, etc. Cal regular també la implantació de serveis urbanístics per part de les companyies de serveis, procurant que siguin ocults i no distorsionin la composició de les façanes.

Estructura parcel·laria i tipologia

El tercer criteri es la preservació de l’estructura parcel·laria i la tipologia edificatòria.

S’haurà de fer un seguiment i establir els criteris de manteniment de les estructures parcel·laries originals, i la tipologia edificatòria permesa. Regulant, -sobre la base de les preexistències-, les alineacions a vial, les fondàries edificables, el número de plantes, els espais lliures privats, i establint quines edificacions són volums disconformes o fóra d’ordenació. Aquesta regulació s’haurà de formular tant per a les parcel·les d’aprofitament privat (zones) com en els equipaments (sistemes), que estiguin inclosos en els teixits històrics, i tant siguin aquests públics o privats.

A nivell d’estructura parcel·lària i tipologia d’edificació caldrà considerar el següent:

– El manteniment estricte de patis, horts i jardins interiors en les trames dels barris històrics.

– L’absència de tanques continues a molts horts i jardins, i sobretot a finques i propietats. Si en fos el cas caldria seguir els models estrictes de la tradició que són realitzats amb un sol material o element.

– La no admissió de remuntes en els volums històrics principals del catàlegs de masies, catàleg de béns i edificis identificats amb la clau 1. Només s’admetran remuntes, si n’és el cas, en  les façanes dels edificis de poble del segle XIX, practica seguida pels mestres d’obres

– El planejament urbanístic municipal general (POUM) pot desenvolupar elements de protecció d’aquesta estructura parcel·lària i de tipologia de l’edificació quan no es prevegi la redacció d’un planejament especial específic posterior que ho reguli. També a partir de la redacció del Catàleg de béns es pot incidir puntualment en alguns d’aquests elements.

– En el Catàleg de Masies, constatar la impossibilitat geogràfica de saber d’antuvi la col·locació en el terreny dels nous volums, a causa del gran ventall de possibilitats i a la manca de dades econòmiques per part de la propietat. S’evitarà, però, de construir davant la façana principal.

Façanes dels edificis

El quart criteri  és l’atenció a les façanes i les cobertes dels edificis. Per a les façana dels edificis, s’hauran d’establir els criteris per la preservació de les façanes dels edificis, siguin públics o privats, concretant les determinacions en quant a eixos, composició dels forats, els materials, les textures, els cromatismes, els elements i cossos sortints, la coberta, etc., d’acord amb l’estudi de tipologies i materials en relació amb l’època de construcció dels edificis.

A nivell de la façana dels edificis caldrà adoptar els següents criteris generals:

Composició:
– Es proposarà la composició segons un eix vertical de les obertures a la façana, excepte al sota teulada que rebrà solucions diferents segons l’àrea del territori (solanes, eixides, arcades, finestretes ritmades,…)
– Es mantindran les tipologies compositives o si és el cas, es recuperaran les tipologies originals a les façanes principals.
– Es procurarà la definició d’unes tècniques de tractament de façanes coherents, com els arrebossats i els estucats de morter de calç i les pintures al silicat.
– Es contemplarà la possibilitat d’establir una carta de colors que recuperi els cromatismes històrics tradicionals. Es farà una protecció explícita del color blauet, del blanc vell i d’altres colors històrics als brancals, façanes i eixides allà on n’hi hagi.
– Es procurarà evitar el sòcol a la façana allà on tradicionalment no n’hi hagi hagut.
– Es buscarà la creació de noves obertures a les façanes secundàries, si n’és el cas, en un percentatge baix i tendint a respectar la proporció àuria (alçada igual a 1,6 vegades l’amplada).
– Es procurarà que els tancaments de fusta es retirin com a mínim entre 15 i 20 cms. del pla de façana exterior (la mida del rajol o del carreu), per tal de mantenir la lleugeresa del parament de façana.
– Caldrà recular d’una forma clara els tancaments a façana en les obertures de les pallisses, herberes i cabanyes si cal tancar-les. Es deixarà per davant l’estructura de façana per tal de no desvirtuar el caràcter d’espai buit. S’utilitzarà en aquests casos  material més lleuger i uniforme pel seu tancament.

Fusteria:
– No s’admetran porticons exteriors a les finestres i portes a excepció d’alguns casos de portals i portes d’aparadors d’antigues botigues de planta baixa. A nivell geogràfic hi ha també l’excepció d’alguns llocs propers a la Catalunya Nord.
– Es mantindran les partions històriques dels vidres de portes i finestres (de forma aproximadament quadrada, tenint cada peça l’amplada total de la fulla). No s’admetrà la seva divisió i fractura excessiva, ni de les falses particions. Es tindrà cura en mantenir els llistons estrets fins i tot en els caos de col·locació de vidres amb cambra.
– Es vetllarà per la protecció de la fusta amb tractament microporòs que permet la transpiració.
– Es mantindran les fusteries exteriors dels pintats històrics i els enfosquits amb olis, betums i vernissos a l’aigua.
– Es procurarà la utilització, sobretot a l’exterior, de la fusta laminada per tal d’ evitar el seu moviment.
– Es vetllarà per l’ús de persianes de corda/alacantines o bé de llibret/mallorquines a l’exterior; i a l’interior els porticons/finestrons. No s’admetran les persianes enrotllables de caixa a l’exterior.

Coberta dels edificis

Pel que fa a la coberta, caldrà entendre-la com a una cinquena façana i per tant regular-la i tractar-la amb la mateixa cura que les façanes, concretant-ne els materials, cromatismes, obertures i acabats.

Coberta:
– Es mantindrà el pendent de la teulada, establint uns llindars d’acord amb les característiques del teixit històric.
– Es procurarà el manteniment i protecció explícit i estricte de la proporció en llargada i gruix de la barbacana / ràfec  i cornisa, allà on existeixi. No s’inclourà en canvi en aquells llocs on no existeixi.
– Es vetllarà pel manteniment amb esglaonat de les lloses de pedra dels dos coronaments laterals de les vessants de teulada, en  les zones del territori que en tinguin (crestalls).
– Es procurarà el manteniment i barreig de les teules amb colors llisos vermells, grogs i, poques vegades, marrons així com la utilització de la teula sense imitar esquitxos ni verdets.
– Caldrà el manteniment estricte de les lloses de llicorella grisa o local de les teulades. La possibilitat de substituir-les per textures, materials i colors semblants a les lloses grises existents.
– Cal evitar la creació de nous badalots i llucanes a les teulades on geogràficament no hi pertoquin. En les àrees geogràfiques que en tinguin cal mantenir el mateix volum i la superfície del badalot pel que fa a la superfície total de la teulada. No s’admetràn els de forma triangular.
– Es mantindran les proporcions i textures de les xemeneies i dels remats i barrets tradicionals. En cap cas s’admetran els coronaments prefabricats de formigó ni les terrasses tipus banyera a les teulades.

Idoneïtat dels usos admesos

El cinquè criteri és la idoneïtat dels usos admesos. Després es durà a terme la regulació dels usos. S’hauran de concretar els usos principals i els admesos tant en les plantes baixes de les edificacions com en les plantes pis, en totes les seves variants. Definir quines intensitats s’admeten per a l’ús residencial (densitat) i en quines zones s’admet l’ús d’aparcament. Així mateix també s’hauran de definir els usos admesos en els espais públics.

Pel que fa als usos caldrà considerar:
– Caldrà mantenir com a criteri general els usos comercials i d’habitatge a les plantes baixes en la trama històrica de clau 1.
– Es podrà , en els carrers comercials principals, no admetre els garatges, magatzems i habitatges a les plantes baixes de la trama històrica  qualificada amb la clau 1.

Protecció de l’entorn

I per finalitzar, el sisè criteri és la protecció de l’entorn dels teixits urbans.

Caldrà considerar els següents elements :
– La protecció de la geomorfologia més característica (paisatgística) i singular de l’entorn d’un poble o barri.
– La protecció urgent de les àrees agrícoles més productives i representatives.
– La protecció i foment de la vegetació i la flora autòctona de l’entorn de les cases i construccions, no admetent-se les plantes i arbrat forans i al·lòctons.
– La protecció dels elements, objectes i espais més representatius i històrics del voltant de la casa.

Els criteris descrits anteriorment, van des del més general (àmbits i conjunts), fins al més concret (façanes i usos). A l’apartat II.3 de “Regulació normativa” hi ha els aspectes que caldrà atendre en la regulació dels teixits històrics en el marc d’un Pla d’ordenació urbanística municipal.

Considerem important com a criteri general revisar, adaptar i desenvolupar en els documents dels planejaments aquestes mesures, ja que són les que acaben perfilant la continuació de la textura, la composició i la volumetria final; i recomanem de fer-ho en especial en els catàlegs de masies, els catàlegs de béns i en les trames dels teixits històrics per tal de preservar-ne més el seu caràcter.