Estucats

L’estucat és el revestiment fet de calç grassa, sorra o pols de marbre generalment blanca, aigua i sovint pigments per donar color. L’estucat s’aplica sobre l’arrebossat i normalment té dues capes. La dosificació, proporció de calç, sorra i aigua, i el gruix i característiques de la sorra de marbre, així com l’eina utilitzada per la seva aplicació, dona una gran varietat de textures d’acabat: estucat llis, estucat raspat, estucat tirolès, buixardat, estucat esgrafiat, estucar marbrejat….

En els estucats interiors tradicionals es substituïa la calç, pel guix, i a vegades es combinaven tots dos. El guix anava molt bé per fer tots els elements decoratius, motllures i ornaments molt habituals durant el barroc i també durant el noucentisme i modernisme. El guix tenia unes millors possibilitats de ser treballat i una lleugeresa superior a la calç. A vegades els elements decoratius es feien al taller i després es col·locaven a l’obra.

En l’estucat en calent, el morter de calç és el mateix que per l’estucat en fred, tot i que hi pot haver una dosificació de proporció de calç, sorra i aigua que sigui diferent. La diferència rau en l’aplicació de l’última capa d’estucat. S’aplica una barreja de sabó neutre, sabó d’oli, amb una lletada de calç i amb una proporció de 1:3. S’aplica amb un pinzell o amb una esponja, segons el cas. Quan aquesta última capa està una mica eixuta es procedeix a fer el planxat, passant diverses vegades i amb força el ferro calent sobre l’estuc.

L’estucat en calent o l’estucat al foc es caracteritza pel seu acabat lluent i una superfície molt fina al tacte. Sovint presenta unes fissures inicials minúscules que amb el temps tendeixen a desaparèixer.

Aquesta tècnica s’ha utilitzat moltes vegades per fer imitacions de marbre gràcies a la seva textura nacrada.

L’estucat en calent s’ha utilitzat tant en façanes com en interiors, sobretot en escales. Les seves característiques d’acabat, de superfície brillant, així com la seva duresa envers el desgast i la fricció, l’han fet molt apreciat. Tot i que cal dir que la complexitat i cost de la seva execució l’han restringit a la vila o casa de veïns més noble o burgesa.