Calç aèria i calç hidràulica

Segons la naturalesa de la Calç hi ha la Calç Aèria i la Calç Hidràulica. Si reacciona i s’endureix a l’estar en contacte amb l’aire, és la Calç Aèria, i si endureix a l’estar en contacte amb l’aigua i l’aire, és la Calç Hidràulica.

Calç Aèria, CL
La calç aèria s’obté mitjançant la calcinació de pedres calcàries. El percentatge de carbonat de calci ha de ser superior al 95%, roques més pures donen calç més grassa, i menys pures calç magra.

La calcinació o cuita de les pedres és produeix a temperatures a partir de 850º. Tradicionalment es feia en forns de calç, construccions de paredat de pedra, on s’havia de mantenir la flama del foc de llenya o de carbó durant més de 24 hores fins transformar les pedres calcàries en calç viva.

Un cop obtinguda la calç viva, aquesta havia de ser amarada o apagada. Es submergia la calç viva en aigua i és el que s’anomena la hidratació de la calç. Tradicionalment s’abocaven els fragments de calç viva dins d’una bassa plena d’aigua, i així s’iniciava el procés de maduració, d’amarar la calç, on els terrossos es desfeien fins esdevenir calç en pasta.

La calç en pasta es deixava en repòs com a mínim 2 mesos, i era recomanable que arribés als 6 mesos per tal d’obtenir una Calç Aèria hidratada o apagada de bona qualitat. Com més llarg és el procés de maduració, més bona serà la calç resultant. Com més temps passa la calç submergida en aigua, més petits seran els cristalls que constitueixen la calç, guanyant en finor i plasticitat.

La calç aèria és la més indicada per fer morters de revestiment de murs. Gràcies al seu lent enduriment i gran elasticitat no es retreu ni s’aclivella.

Calç Hidràulica
S’anomena així perquè és calç que endureix tan en contacte amb l’aire com en l’aigua. La calç hidràulica natural, NHL, prové de calcinar margues o calcàries argiloses, riques amb silici, alumini i/o ferro. Aquests són elements que donen a la calç la propietat de poder endurir en un medi aquós.

Quan la calç hidràulica s’obté afegint alguna mena de additiu que contingui silici, alumini i/o ferro, com antigament feien els romans afegint pols volcànica a la calç aèria, l’anomenen simplement calç hidràulica HL.

La calç hidràulica té un enduriment més ràpid que la calç aèria i també dóna una resistència més alta.

Segons el seu grau de hidraulicitat és NHL 2, NHL 3.5 i NHL 5, va de dèbilment hidràulica a eminentment hidràulica. La calç més hidràulica és calç més resistènt i d’enduriment més ràpid, i és més indicada per a morters de calç estructurals idonis per fer els formigons de calç, soleres…