Què és Greta

L’arquitectura tradicional a les comarques gironines, tècniques constructives, intervencions de patologies, i els oficis de la tradició arquitectònica.

 

Presentació

L’arquitectura tradicional del nostre país és un dels trets definidors de la seva identitat. Les comarques de muntanya, les planes de l’interior i les terres costaneres tenen com a element definidor de la seva identitat territorial i paisatgística les tipologies arquitectòniques tradicionals. Qui pot imaginar el paisatge garrotxí sense els masos de fort caràcter que van puntejant les seves valls? Es pot concebre la costa de l’Empordanet sense les seves implantacions de cases tradicionals conformant fronts de mar de façanes clares i fusteries acolorides? Darrera dels ràfecs de les cases dels pobles de l’Empordà o dels fumerals dels masos de muntanya hi ha molta saviesa popular i un coneixement afinat del clima, de la societat i de la cultura del nostre país que ha persistit més enllà del pas de les generacions.

En les últimes dècades hem assistit a una pèrdua progressiva de l’ofici de la construcció i dels materials i tècniques tradicionals. La normativa tècnica no ho posa fàcil. El planejament urbanístic ignora massa sovint el patrimoni. D’altra banda hi ha una legislació que caldria posar al dia i millorar en alguns aspectes, i, sobretot, caldria aplicar. Finalment, massa sovint el patrimoni és percebut com una càrrega i no com un valor pels seus propietaris.

Una important massa de patrimoni formada per arquitectura tradicional i popular es troba en situació d’abandonament, sotmesa a rehabilitacions de qualitat dubtosa o bé és enderrocada i substituïda per alguna cosa sense cap interès. La ciutadania, els industrials que duen a terme les obres, la majoria de tècnics que hi tenen un paper o altre, en queden al marge, i en canvi, les seves actuacions poden ser rellevants, per bé o per mal, sobre el patrimoni tradicional.

 

Objectius

Des del projecte GRETA es vol posar en valor els sistemes constructius de l’arquitectura tradicional i , a partir d’un treball d’anàlisi dels seus elements i les seves tècniques, proposar sistemes d’intervenció que s’integrin en aquelles maneres de fer tradicionals sense renunciar, d’altra banda, a les aportacions de la modernitat en un sentit formal o de materials.

En aquestes pautes que es donen a continuació cal veure-hi l’esperit de les formes amb les que s’expressa l’arquitectura que ens ha llegat la tradició i la història del nostre país . Caldrà però, sense dubte revifar aquesta herència amb les aportacions de nous materials i maneres de fer que sàpiguen entendre l’esperit de la tradició sense caure en la temptació de purismes desassenyats o mimetismes extemporanis.

 

Metodologia

El sistema d’anàlisi adoptat parteix de tres grans branques: els materials, els oficis i les tècniques constructives. Els materials com a elements bàsics i primers de treball que cal conèixer per poder articular-ne les formes i les capacitats expressives : la pedra, la ceràmica, la fusta, el ferro, el vidre…un repertori bàsic d’elements amb unes regles de joc que ens cal conèixer. Els oficis com un saber heretat de la tradició que es tradueix amb unes eines i unes tècniques amb les quals poder treballar i modular aquells elements bàsics que es troben al nostre abast. Finalment, com al pas més sensible i complex tenim les tècniques constructives, que el temps i la història han anat modulant amb especial refinament.

Les tècniques constructives s’expressen a partir dels seus elements estructurants: els fonaments, els murs, els sostres, les cobertes. Cadascun d’aquests elements bàsics hi és analitzat i estudiat des d’un plantejament planer i pràctic que vol servir amb eficàcia i rigor tant al professional del ram com al propietari o l’usuari mancat de criteri o assessorament sobre algun tema concret.

Els camps en els que es desenvolupa aquesta anàlisi són la descripció dels diferents sistemes a partir de la seva lògica constructiva i la seva raó de ser, la preservació entesa com el respecte a la validesa d’aquells sistemes enfront de les substitucions gratuïtes i indiscriminades, el manteniment com a una actitud de permanent renovació i estima dels edificis i la reparació quan la degradació és inevitable i cal afrontar amb valentia la intervenció amb criteris de rigor i respecte al caràcter tradicional i a l’entorn.

 

Eines

Per tal de fer entendre i difondre de manera adequada aquestes anàlisis, fruit del nostre treball acurat sobre aquest camp d’estudi, hem adoptat com eina bàsica la pàgina web interactiva que desplega a manera de ventall els materials, els oficis i les tècniques de manera detallada i curosa. Així, hem buscat un maneig àgil i operatiu a partir d’un índex estructurat per tal de facilitar la cerca des dels diferents àmbits.
S’ha posat especial èmfasi en les patologies d’aquests edificis, que actuen sovint com a detonants de les primeres intervencions encaminades a evitar la degradació física i funcional d’aquests immobles.

Aquest treball posa doncs a disposició del ciutadà, del professional, del propietari o de l’estudiós tot un ventall d’elements de coneixement de les arquitectures tradicionals catalanes a partir del qual es pot conèixer, valorar i al capdavall intervenir de manera conscient i mesurada en aquest patrimoni tan proper i tan desconegut a la vegada.

Informació addicional