Mosaic hidràulic

Entre mitjans i finals del segle XIX apareix el paviment interior anomenat mosaic hidràulic. Són rajoles de morter de ciment pigmentat, emmotllades i premsades, que no requereixen cap cocció sinó només el temps necessari pel seu enduriment.

Es tracta de rajoles normalment quadrades, de 2 cm. de gruix i de 20 cm. de costat, monocromes o amb diferents colors, col·locades conformant dibuixos i combinacions geomètriques, motius florals i altres figures de caràcter orgànic, molt utilitzades durant el modernisme. A vegades poden ser poligonals o combinant peces de formes i mides diverses.

 El mosaic hidràulic es produeix peça a peça, amb un motlle de ferro colat que es col·loca damunt la placa també de ferro, ben llisa i ben greixada. Dins el motlle s’hi col·loca una trepa, per poder fer els diferents compartiments que conformen el dibuix i la separació dels colors. Primer s’aboca a cada cavitat una capa fina, d’uns 4 mm, de ciment blanc barrejat amb pols de marbre i el pigment corresponent. Posteriorment es treu la trepa i s’hi espargeix el brasatge, ciment gris i sorra a parts iguals, i per acabar s’hi tira el gros, sorra humida i ciment gris en proporció de 4 a 1, es tapa i es posa el motlle sota la premsa per aplicar-hi la pressió. Finalment s’obra i es treu amb molta cura el mosaic del motlle i es col·loca a secar.

Tradicionalment la seva col·locació és feia sobre uns 2 cm de morter de calç. Actualment el més habitual és fer-ho amb ciment cola, en aquest cas cal que es tracti de ciment cola blanc, de capa gruixuda, 2,5 ó 3 mm, i flexible. Per reduir la seva porositat i fer-lo més resistent a les taques s’hi pot fer un tractament de fosilicat de magnesi, fet per professionals.