Neteja i manteniment dels diferents paviments

Les tècniques constructives poden tenir patologies causades pel pas del temps, canvis de les sol·licituds pel qual van ser dissenyats, canvis en el terreny, inclemències meteorològiques … Cada patologia específica presenta unes lesions i uns símptomes a causa d'una qüestió concreta. Primer de tot caldrà analitzar aquests tres apartats – lesió, símptoma, causa -per tal de poder avaluar la intervenció o teràpia adequada per a cada patologia.

Neteja i manteniment dels diferents paviments

En qualsevol procés de neteja és molt important fer tractaments de menys a més agressius, analitzant a fons l’origen de la brutícia i el gènere de superfície a netejar.

Els paviments de pedra són molt delicats, convé evitar qualsevol neteja amb productes àcids i/o abrasius com llimona, vinagre, salfumant, lleixiu…

Cal que la neteja no produeixi danys al material original, com transformacions minerals, increment de la porositat de la superfície i en conseqüència de la vulnerabilitat de la pedra, aportació de sals, etc.

És millor netejar amb aigua calenta o vapor que utilitzar aigua freda a pressió. I si és indispensable fer-ho, es pot utilitzar aigua nebulitzada a baixa pressió, com a màxim 5 atmosferes.

Si la neteja es fa en sec, sorrejant, cal ser molt curós per no malmetre la superfície, projectant a 45 graus i a una distància mínima de 30 cm de la pedra, amb una pressió màxima de 50 atmosferes.

En el cas de la ceràmica cal actuar amb la mateixa cura que amb la pedra, amb la diferencia que el vinagre i la llimona ataquen el carbonat calci però no el silici que composa la ceràmica, així doncs, aquest àcids dissolts amb aigua són adequats per a la seva neteja.

La rajola, un cop ben neta, és pot tractar amb olis o ceres per disminuir la capacitat d’absorció de la seva superfície, evitant precisament les taques puntuals d’oli. Això es pot fer en paviment interiors, a l'exterior no és recomanable perquè el mateix tractament amb oli o ceres fa que al paviment s’hi enganxi més la pols i la brutícia. Aquests tractaments no disminueixen la seva capacitat transpirable ni la seva propietat higroscòpica.

Els paviments hidràulics cal tractar-los de manera similar a la pedra. Són igualment vulnerables als àcids i detergents. El més convenient és netejar en sec amb un raspall que no sigui metàl·lic, i si ha calgut desmuntar el paviment es poden posar les peces en remull, per estovar i dissoldre l’agent estrany que ha produït la taca. Pel seu manteniment es pot polir, sempre utilitzant maquinària específica per paviment hidràulic i no una polidora de terratzo. Cal tenir en compte el poc gruix de la capa de color en el mosaic hidràulic. I finalment encerar per disminuir la seva porositat, tot donant-li lluentor.

En el cas dels paviments de terratzo, les característiques són molt semblants als paviments de pedra o de mosaic hidràulic amb la particularitat que el terratzo admet ser polit i abrillantat  moltes més vegades que el mosaic hidràulic. Per altre part el gra del terratzo evidencia menys les taques, respecte els colors més nítids del mosaic hidràulic i l’homogeneïtat de moltes pedres.

Tant els paviments petris com els ceràmics sotmesos a condicions d’humitat i absència d’evaporació forta, molt habituals en els paviments exteriors poc assolellats, són el substrat idoni per a la colonització d’espècies vegetals i microorganismes. Cal tenir en compte que sinó canviem les condicions externes caldrà fer tractaments biocides periòdicament.