Patologies dels fonaments

Patologia:

Els assentaments diferencials, els desploms, la inclinació de forjats, les fissures o esquerdes en murs, són símptomes de patologies a la fonamentació. Una deformació o moviment en el fonament es trasllada als murs, que al no tenir resistència a la tracció, es fissuren. Aquí és on l’experiència i formació ens ajudarà a distingir les diferents lesions i escollir la millor intervenció, així com a establir mesures preventives comapuntalar, odesallotjar. Les fissures o esquerdes segueixen la forma parabòlica dels arcs de descàrrega. Aquestes esquerdes apareixen en la parts més febles del mur, que solen ser les obertures (finestres i portes), i segueixen el mateix patró tant en la part central d’un mur com en un extrem.

 

En primer lloc s’haurà de precisar si la fissura és viva, i per tant si encara hi ha moviment, o si és històrica i el moviment ha cessat. Podem fer les comprovacions amb la col·locació de testimonis a les fissures i fent un seguiment constant per tal de verificar-ne els moviments. S’ha de tenir present la magnitud de les lesions, ja que hi ha moviments tolerables per les edificacions, i en canvi lesions que poden posar en perill l’estabilitat de l’edificació.

Causa:

Les principals causes de les patologies a la fonamentació es poden classificar en tres grups temàtics:

Fonamentació insuficient: L’eliminació de pilars o murs comporta l’augment de les càrregues, així com determinats canvis d’ús en l’edifici. També pot venir causada per una mala qualitat dels materials com la insuficient trava, pedres soltes,….

Desconeixement del lloc: Podem trobar terrenys agressius, com ara terrenys amb presència de guixos que ataquen els formigons o morters. També la falta d’homogeneïtat del terreny pot comportar deformacions diferents.

Alteracions del sòl provocades per canvis realitzats durant la vida útil de l’edificació com ara excavacions al seu entorn, vibracions en terrenys propers o lloses de fonamentació pròximes.

 

Per tal d’avaluar les diferents patologies que es presenten en els fonaments, i així poder definir la millor intervenció o solució específica per a cada cas iniciarem l’anàlisi amb l’estudi del lloc. A continuació seguirem amb les esquerdes, fissures, humitats i tots els elements que ens ajudin a entendre quina és la patologia.
La intervenció en els fonaments no acostuma a ser senzilla ja que es tracta d’un element de difícil accés, i per tant, algunes causes de les patologies no són visibles.
Per començar cal analitzar si hi ha hagut modificacions recents en l’edificació, com ara un canvi d’ús que n’hagi augmentat les càrregues, una construcció pròxima que hagi modificat els bulbs de fonamentació, o alguna obra civil que hagi modificat el nivell freàtic existent. També s’haurà de valorar si la patologia de la fonamentació és puntual o general a tota l’edificació, i així podrem avaluar la solució més adequada.