Murs de pedra (pedra seca, paredat, carreus)

La pedra ha estat un dels materials bàsics per a la construcció des de l’inici de les civilitzacions fins fa unes dècades. Segons el treball previ de preparació de les pedres i del material que les uneix, podem distingir entre el mur de pedra seca, el mur de paredat i el mur de carreus.

El mur de pedra seca està constituït únicament per pedres, i no hi ha cap morter que uneixi les peces, sinó que el mur es manté pel saber fer de l’encarregat de dur-ho a terme. Els murs de pedra seca són molt presents en el món rural, per a barraques, tanques per a animals, murs de contenció, i d’aquesta manera es netegen a la vegada els camps de pedres. En aquest treball no s’aborden els problemes més específics dels murs de pedra, tot i que alguns aspectes i intervencions de patologies poden ser també utilitzats en aquesta tècnica constructiva tradicional.

El mur de paredat consisteix en un mur de pedres i morter que li dóna compacitat. El morter sol ser fet de calç, de fang, de guix o una combinació dels mateixos. Podem distingir tres menes de murs de paredat: el paredat ordinari o comú, el paredat carejat i el paredat encofrat.

El paredat comú és fet de pedres tal com provenen de la cantera i agafat amb 2 ó 3 cm de morter. Era molt utilitzat pel poc treball que requeria la pedra, i en conseqüència molt econòmic. A causa de la configuració de les pedres, el mur de paredat comú és indicat en especial per a petites construccions on no hi ha grans requeriments d’esforços.

El paredat carejat és fet de pedres on s’ha dut a terme un treball previ per tal de conferir-hi la forma poligonal. La transmissió d’esforços entre les cares paral·leles de diferents pedres fa que aquests murs puguin tenir sol·licitacions d’esforç molt més grans.

El paredat encofrat consisteix en un mur on per la seva construcció es necessari la utilització d’un encofrat, a on s’hi aboquen les pedres i el morter. Es necessita una gran quantitat de morter per aquesta tècnica constructiva, i a les cantonades és necessària la presència de carreus per tal de millorar-ne la trava.

Els murs de carreus estan format per pedres que, amb un treball previ de carejat, es tornen prismes, i acaben aglomerats amb morter de calç. Es fan servir per edificis més nobles, o per parts més exposades, com les cantonades, els forats o l’inici dels murs. Per a la seva construcció s’utilitzen llistons de fusta per tal que el pes del carreu no expulsi el morter quan encara és fresc.