Erosió de les juntes

Patologia:

Pèrdua del material aglomerant d’un mur, sigui el mur de terra, pedra o maó. Normalment es produeix a la cara exterior del mur, per ser més exposada i amb morters pobres  de calç o de fang. És una patologia greu per la pèrdua de secció i resistència del mur i la pèrdua de lligada amb altres murs.

Causa:

Les inclemències meteoròlogues en són la principal causa d’aquesta patologia. La pluja combinada amb les glaçades, van esquerdant i trencant el morter fent que en vagi disminuint la secció. El vent i la contaminació també poden accelerar la patologia.

Intervenció:

La intervenció és senzilla, i consisteix en el rejuntat de les juntes malmeses. Per tal de fer el rejuntat respectant el valor del mur existent s’hauran de seguir un seguit de pautes. El rejuntat s’ha de fer en les absències de material, no cal rejuntar la junta existent que no ha tingut cap problema. El morter que s’utilitzi haurà de ser compatible física, química i estèticament amb la pedra o maó, i el morter existent. Cal evitar la utilització de morter de ciment ja que és massa rígid, no deixa respirar el mur, i pot fer aparèixer problemes d’eflorescències. El morter ha de ser amb l’àrid igual que l’existent, en quan a color, granulometria i proporció. Els morters predossificats no aconsegueixen integrar-se amb el mur existent. Per a dur a terme correctament el rejuntat, s’haurà de retirar el material que s’hagi desprès i la pols acumulada fins a trobar el morter en bones condicions, i alhora protegir la resta del mur i les fusteries. S’ha de mullar la paret i rejuntar només la paret malmesa, sense tacar la resta del mur. S’ha d’utilitzar material petit per a no deixar buits i un cop acabat passar-hi l’esponja per treure l’ excés d’aglomerant, i fer sorgir l’àrid millorant-ne la integració.

Cal insistir en conservar les juntes vàlides i omplir només allà on sigui necessari. Els estudis estratigràfics aplicats a l’arquitectura són una de les tècniques més actuals per analitzar qualsevol edificació abans d’intervenir-hi. Un mètode que ens ajuda a ordenar tota la informació que es pot llegir si s’analitza correctament un mur. Aquest ens ha revelat la importància de la junta: La junta com a testimoni més explícit de la història del mur, per la forma i característiques del morter i per la seva consistència amorfa que a l’assecar-se cau… Aquesta particularitat serà, doncs, la que ens donarà les pistes necessàries per saber davant d’una junta,- les dues parts d’un mur fetes en moments diferents -, quina es va fer abans i quina altra part després.