El mur de maó és una tècnica constructiva que, així mateix que les anteriors, ha estat molt utilitzada al llarg de la història de la construcció i encara a dia d’avui ho segueix essent. Consisteix en la formació de paraments verticals a través de petites peces d’argila cuita anomenades maons. Els maons s’uneixen amb morter de calç, morter de guix o una combinació d’ambdós materials. El gruix de la junta sol ser de 2 o 3 cm, però pot variar. A menys recursos la junta és més gran. Algunes vegades s’utilitzen dos morters diferents, el primer per aparellar la fàbrica, i un altre de rejuntat a la cara exterior del mur per tal de poder suportar les inclemències meteorològiques.

La tècnica per a la construcció del mur s’anomena aparellar, i consisteix en col·locar els maons per filades, de manera que les juntes horitzontals siguin planes i continues, i les juntes verticals siguin discontinues. És molt important que la junta vertical no tingui continuïtat per tal de donar monolitisme a la fàbrica de maó i evitar la creació de punts febles en el mur. La junta pot ser enrasada amb els maons, sortint, enfonsada o a mitja canya. La junta ha de ser enfonsada quan el mur té un revestiment.

Els murs de maó es classifiquen segons els seu tipus de fàbrica, mur aparellat, mur caputxí, pilastra, …

Els murs de maó acostumen a ser més esvelts que els murs de pedra o terra, per tant, és important tenir en compte la trava amb la resta de murs per evitar la panxa o guerxesa del mur.