Fusteries

La fusteria fins a mitjans del segle XX treballa gairebé només amb el material base de la fusta.

La fusta és un material noble i al llarg del temps l’ofici del treball de fuster ha donat lloc a tot un ventall d’elements diferenciats d’una gran riquesa. És important ser conscients que cada fusteria substituïda és una pèrdua irreparable d’una part del nostre patrimoni arquitectònic. Aquesta pèrdua és, a més, difícilment justificable, si es considera les possibilitats que té la fusta de ser restaurada.

Cal tenir en compte que avui en dia la fusta és de creixement i assecatge molt ràpid, fet que la fa molt menys estable i dura que les fusteries històriques. Quan la fusteria està malmesa en algun punt, és molt millor substituir només aquesta part i mantenir la resta, enlloc de canviar la fusteria preexistent per una de nova.
És molt convenient evitar l’ús indiscriminat d’alumini i PVC, materials aliens a l’arquitectura tradicional.

Una qüestió important és el manteniment del pla dels tancaments de fusta. Aquest pla s’ha mantingut pràcticament constant en totes les variants tipològiques a una distància entre 15 i 20 cm del pla de façana.Una altra característica de la col·locació de les fusteries ens els murs de molt gruix és que a partir del punt on el marc de la fusteria està encastat, l’obertura es va eixamplant en biaix cap a l’interior, l’anomenada obertura amb esplandit. Aquest mecanisme permet que malgrat l’escassa dimensió de les obertures, s’optimitzi l’entrada de llum i al mateix temps que les dues fulles que composen la totalitat del tancament, quedin recollides en el gruix del mur. Aquest fet evita que els porticons o les mateixes fulles de tancament suposin cap obstacle en l’espai interior.