Finestra d’una o dues fulles

L’obertura més usual és la finestra, i la majoria de vegades és de dues fulles batents. La finestra, així com la resta de fusteries de les obertures en l’arquitectura tradicional, sol estar uns 15 ó 20 cm enretirada del pla de façana. Quan els murs són d’un gruix considerable, són finestres amb esplandit, l’obertura s’obre cap a l’interior a partir de la fusteria.

En la finestra, les clavendes es substitueixen per vidres fixats per llistons o verguerons. Cal tenir present que l’element horitzontal que separa els vidres, anomenat remig, té una proporció molt més esvelta que els elements verticals, els muntants.

De la mateixa manera que els balcons solen tenir porticons per la seva cara interior, les finestres tenen els finestrons. El finestró protegeix del fred i del vent, i no deixa passar la llum. A vegades aquest porticó és plegable, i pot estar constituït per un empostissat o bé partit amb 2 ó 3 clavendes separades per faixes. Per tancar els finestrons i les finestres, sovint hi ha la barralleva, barra de ferro amb un ganxo a cada extrem, col·locada en vertical que gira sobre si mateixa per quedar encaixada a una baga dins dels traus fets al bastiment.