Reixes i enreixats

L’ús del ferro en les reixes ha estat un complement de tancament per les obertures, amb un doble valor : tant el purament ornamental com el funcional per garantir la seguretat del tancament. Cadascun d’aquest elements té un valor testimonial d’una època i d’un ofici.

Les reixes són un sistema de tancament que permet el pas de l’aire i les vistes mentre es barra el pas. En tanques i portals de jardins, sovint la reixa ressegueix el perímetre i l’accés a la propietat. El seu caràcter ornamental i representatiu ens ha donat una gran varietat i riquesa de formes. Les barres es dobleguen i corben per fer diferents dibuixos: espirals, cors i formes en S, tot enllaçant els diferents elements amb brides col·locades en calent que en refredar-se es contrauen fent augmentar la seva rigidesa.
De vegades, la portalada d’accés a patis d’edificis nobles com en els palaus gòtics és un element que en alguna de les seves parts o totalment és un reixat.

També podem veure reixes a les finestres, superposades a les fusteries per deixar el pas de l’aire i al mateix temps garantir la seguretat contra l’entrada d’intrusos. Altres vegades la seva funció és sobretot ornamental.

La reixa més utilitzada davant de les finestres és el conjunt de barres de ferro paral·leles o encreuades fixades directament a la paret amb morter de calç o guix. Les barres solen acabar engafa de pla en el seu extrem per millorar l’ancoratge a la paret. Sovint l’enreixat es forma fent passar una barra dins l’altra.