Cobertes

Tradicionalment la coberta cobria espais no habitables. Al Mas, a la Casa de Pagès o a la Casa de Poble, l’última planta es reservava per assecar i emmagatzemar la collita: guardar les patates, penjar els alls i les tomates… la coberta cobria un espai obert, ben ventilat però protegit de les pluges.

Aquestes circumstàncies han fet que en la nostra tradició arquitectònica la capacitat aïllant de la coberta fos irrellevant. Les cobertes de cases i masies són molt similars a les cobertes de les pallisses i porxos, sense més requeriments que protegir de la pluja.

Actualment la tendència a aprofitar tots els espais, porta a tancar i ocupar aquesta última planta, oblidant sovint la falta d’aïllament.
El repte està en adequar aquests espais sense malmetre el seu caràcter, i en conseqüència l’esperit de tot l’edifici.

Fóra dels casos puntuals de coberta plana, en eixides o terrats, les cobertes de la nostra tradició arquitectònica són sobretot cobertes inclinades i principalment cobertes inclinades de dues vessants, quan l’edifici és un Mas o Casa de Pagès aïllat el carener és perpendicular a la façana. Quan es tracta d’una casa entre mitgeres el carener és paral·lel al carrer, i a la façana.

Excepcionalment trobem cobertes de quatre aiguavessos en zones de muntanya o bé en algunes cases de caràcter més monumental. A l’altre extrem hi ha edificis senzills, auxiliars, que poden tenir una sola vessant.