Coberta plana, l’eixida i el terrat

La coberta plana de la nostra tradició arquitectònica sol ser una coberta plana transitable. Des de les eixides de les masies i cases de poble fins als terrats de les cases entre mitgeres dels petits nuclis rurals o de les cases de veïns de ciutats i viles.

A l’eixida l’estructura sol ser una volta de canó, volta catalana de rajol o bé una volta de pedra sense carejar, reomplerta amb sorra i runa, coberta amb una solera de rajol d’una o més capes que fa de paviment. Es dóna un lleuger pendent a la solera per garantir la ràpida evacuació de l’aigua.

Al terrat l’estructura sol ser de bigues de fusta, llates i rajol però també en algun cas podem trobar volta de rajol pla. Sobre aquesta estructura hi ha els envanets de sostremort suport d’una solera ceràmica de varies capes de rajol disposades girant la peça a cada capa per trencar al màxim les juntes.  Sovint són tres capes i a sobre el paviment d’acabat: el senzillat,el doblat, la diagonal i l’enrajolat final.

Al arribar a la paret, a la barana del terrat o a la mitgera, l’encontre entre aquesta i  la solera es resolt amb una rajola col·locada a mode de sòcol inclinat, el bimbell. D’aquesta manera s’evita l’entrada d’aigua per la junta.

Sovint els terrats tenen un pendent pronunciat, tot i anomenar-los cobertes planes, per evacuar de manera ràpida l’aigua de pluja abans no es filtri per les juntes o per la porositat de les mateixes rajoles.

La càmera d’aire que crea l’espai format pels envanets de sostremort sovint es ventila a través d’obertures practicades al arribar el sostremort a la façana. La càmera ventilada fa que l’anomenadacoberta o terrat a la catalana tingui una molt bona resposta davant el calor de l’estiu.