En edificacions més modestes construïdes al llarg del segle XX i sovint també en l’arquitectura tradicional de la costa, la formació de balcó té lloc amb biguetes metàl·liques en voladís encastades al mur de façana i revoltó de rajoles. Per damunt del revoltó s’aplica una capa de guix, sorra o runes fins a aconseguir el pla horitzontal que es pavimenta amb una altra capa de rajola. Normalment el revoltó de rajola s’enguixa per sota.
En altre casos menys habituals en el nostre entorn, el balcó es forma amb una estructura metàl·lica més fina, d’elements tipus passamà, on la llosana és feta amb rajol, maó massís col·locat pla que fa les vegades de paviment. Són els balcons de tauler de rajol pla. La barana més freqüent dels balcons amb estructura de ferro i entrebigat ceràmic és la barana de barrots de ferro forjat.
